Sentes?

Fa uns anys, les nits d'octubre canareves es tenyien de melodies repetitives i difícils d'ubicar: els re-clams del tord sonaven durant setmanes en la foscor tot anunciant el fred, la clementina i les rosades.

Ara ja no se sent res. Tampoc són fàcils de trobar les poques barraques que queden pel terme que, a part de camuflar-se entre l'arbreda per confondre's a vista de tord, ho han de fer també a vista d'agent rural.

Benvinguts al món dels indignats del 15M

«Més tard van anar a tapar-los, que no soterrar-los, amb calç viva i oblidant-se’n un sac de plàstic buit enmig del monte...»

Fa uns set anys van començar les meves aventures per la Serra de Montsià —gràcies n’hi he de donar a Xavi Riba, un bon amic faldut, per haver-m’hi introduït. Durant aquella primera ascensió, camí de la Foradada, vaig conèixer la bellesa del Comú: el Mas, la font i el prat.

Ha estat una molt bona notícia que el poble d'Alcanar hagi despertat del son de la postguerra a partir d'un simple estudi igual que el que el passat gener fou presentat a la biblioteca en relació a les restes de les guerra civil al terme d'Alcanar.