Tres i l’astròleg, de nou

Són anys de crisi, tothom ho sap. Per a l’agricultura sembla que la gràfica de la crisi no sigui tan variable com la dels diferents indicadors micro i macroeconòmics dels últims mesos: sempre n’hi ha hagut, de crisi.

Les queixes, una vegada més, queden destinades als esmorzars de llonganissa i pataca fregida, a la copa i al puro, fària, cigarret o lo que vingue. Als racons més impensables, grans ments pensants, entre esbufegada, glop i rialla fàcil, postulen les més grans màximes que, com una suma elemental, vaticinen les solucions a tot problema que s’esdevingue.
Que n’és de fàcil! I què ximples que semblen aquells qui sembla que ens governen! Sempre s’ha sabut: la classe política està allunyada de la societat a qui representa. Clar, quan uns van, els altres ja tornen (d’esmorzar). Mentrestant, furgonetes noves, capses de cartutxos, carajillos i, ja se sap, de quan en quan una cana a l’aire per esvair la pressió de la situació socioeconòmica que ens toca viure. Les mandarines... tornaran a créixer, i a vore vindre; si Déu vol i el temps també, potser l’any que ve aniran al mateix preu.

Sembla que la lluita per allò que més ens vantem, la clementina canareva, i, per extensió, de l’agricultura, ja hagi passat de moda. Fa tant de temps que va, que ja no excita la massa social, que mira cap a un altre cantó. Un fins i tot pot arribar a pensar que a Alcanar això de l’agricultura no mou gaire enrenou. És més progressista unir-se en un clam popular per lluites en altres àmbits, que responen a inquietuds no tan veteranes com el nostre cítric. Per exemple: fem fugir el foraster de les nostres terres! Quin clam, eh?! Però funciona. Tant si es tracta d’una gasificadora, d’un forestal o d’un veí que ens xafa part de la nostra sort quan passa pel camí amb el cotxe, com d’un rumano. Apa doncs, cridem tots: fora!

Mentrestant, resulta que s’organitza una tractorada a alguns punts de Catalunya per tal de protestar pels preus insignificants que reben els pagesos pels seus productes. Quina sorpresa veure que Alcanar surt a la llista de pobles convocants, juntament amb Gandesa i Valls! Igual un dia d’estos esmorzant, algun líder brillant va saber canalitzar la indignació a la resta de comensals! La sorpresa deixa pas a la intriga per veure quin gran trasbals s’esdevindrà quan milers de vehicles, entre camions i turismes, col·lapsin la N340, indignats –els conductors, és clar--, mentre esperen que la gran tractorada deixi de tallar la via de comunicació al seu pas pel camí de Virol i mentre uns piquets carregats de pamflets els hi informen sobre les males condicions econòmiques del sector primari català.

Ara bé, res millor que tocar de peus a terra perquè un es desvetlli del somni inherent: a la mani del 5 de febrer de 2009 d’Alcanar, TRES TRACTORS! Cal dir res més?