Sentes?

Fa uns anys, les nits d'octubre canareves es tenyien de melodies repetitives i difícils d'ubicar: els re-clams del tord sonaven durant setmanes en la foscor tot anunciant el fred, la clementina i les rosades.

Ara ja no se sent res. Tampoc són fàcils de trobar les poques barraques que queden pel terme que, a part de camuflar-se entre l'arbreda per confondre's a vista de tord, ho han de fer també a vista d'agent rural.

Benvinguts al món dels indignats del 15M

«Més tard van anar a tapar-los, que no soterrar-los, amb calç viva i oblidant-se’n un sac de plàstic buit enmig del monte...»

Fa uns set anys van començar les meves aventures per la Serra de Montsià —gràcies n’hi he de donar a Xavi Riba, un bon amic faldut, per haver-m’hi introduït. Durant aquella primera ascensió, camí de la Foradada, vaig conèixer la bellesa del Comú: el Mas, la font i el prat.

Quedem-nos a delinquir que això és xauxa!

Feia temps que es veia venir i, al final, ha acabat succeint: una antiga mestra d’Alcanar, veïna del Barri Castell, morta en ser assaltada casa seva. Dins de la fatalitat, no m’ha sorprès gens.

Ens segueixen fotent el pèl: quatre mossos d’esquadra per a tota la comarca a les nits.Un argument més per fer costat al moviment 15M, un dels seus lemes zenitals és: aquests no em representen.

Parlem de vendre's a un determinat color polític 

Lo Rafal intenta aportar conceptes i conductes clars i de llibertat que se sumin a tots els aspectes que construeixin el paradigma politicosocial del poble.

Després d'haver constatat en diverses ocasions l'opinió discrepant que alguns tenen cap a la nostra publicació i, per extensió, de la nostra associació, he cregut convenient aclarir certs conceptes intrínsecs que sembla que hagin pogut quedar en entredit.

Ha estat una molt bona notícia que el poble d'Alcanar hagi despertat del son de la postguerra a partir d'un simple estudi igual que el que el passat gener fou presentat a la biblioteca en relació a les restes de les guerra civil al terme d'Alcanar.

La recompensa

Des del marjal, l’estampa, oferia el senyal que tant va popularitzar Pasqual Maragall en assabentar-se’n que Barcelona seria seu olímpica, la “v” de victòria. El passat dilluns 16 d’agost, les dues grans grues vingudes des de ben lluny lluïen el senyal de victòria de cara al poble d’Alcanar. El símbol no podia ser més clar (curiosament des de la platja del Trabucador la perspectiva no en formava cap, de símbol, més enllà de dues estructures verticals).

Tres i l’astròleg, de nou

Són anys de crisi, tothom ho sap. Per a l’agricultura sembla que la gràfica de la crisi no sigui tan variable com la dels diferents indicadors micro i macroeconòmics dels últims mesos: sempre n’hi ha hagut, de crisi.

Les queixes, una vegada més, queden destinades als esmorzars de llonganissa i pataca fregida, a la copa i al puro, fària, cigarret o lo que vingue. Als racons més impensables, grans ments pensants, entre esbufegada, glop i rialla fàcil, postulen les més grans màximes que, com una suma elemental, vaticinen les solucions a tot problema que s’esdevingue.