Són anys de
crisi, tothom ho sap. Per a l’agricultura sembla que la gràfica de
la crisi no sigui tan variable com la dels diferents indicadors micro
i macroeconòmics dels últims mesos: sempre n’hi ha hagut, de
crisi.
Les queixes, una
vegada més, queden destinades als esmorzars de llonganissa i pataca
fregida, a la copa i al puro, fària,
cigarret o lo que vingue. Als racons més impensables, grans ments
pensants, entre esbufegada, glop i rialla fàcil, postulen les més
grans màximes que, com una suma elemental, vaticinen les solucions a
tot problema que s’esdevingue.
